Una de les temptacions que podem
tenir és voler sobresortir per damunt dels altres. Hi ha moments que descobrim
la misèria humana de voler figurar, de fer-nos notar esperant que això ens doni
reconeixement i rellevància social. Per aconseguir-ho arribem a ser patètics i,
ben mirat, a fer el ridícul. Apartem aquest afany i dediquem-nos a servir als
demés amb amor i sinceritat. “Qui vulgui
ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el
primer ha de ser el vostre esclau” (Mt 20,26-27).
Hem d’aprendre a escoltar i fer
cas dels consells assenyats, per més que contradiguin el que voldríem sentir.
Però, cal tenir criteri per discernir el que són judicis plens de raó dels
falsos profetismes o els oracles interessats. Hem de fonamentar-nos en criteris
sòlids i saber acollir las raons entenimentades.
Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al rodó burleta dels descreguts.
Estima de tot cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la ni i dia.
Salm 1
Cada dia ens trobem amb paranys
que poden distreure’ns dels aspectes fonamentals de la vida. Podem caure en la
seva temptació i pensar que al darrera de les propostes mundanes hi ha dreceres
cap la felicitat. Tard o d’hora descobrim que són enganys que, en lloc
d’ajudar-nos a descobrir el sentit de la vida o aportar pau interior, inquieten
l’esperit. “En vós, Senyor, m’emparo, que
no en tingui un desengany; traieu-me del llaç que m’ha parat, vós que em
defenseu” (Sal 30,2.5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada