Acabo aquest petit despullament
interior meu davant de vostès de la mateixa manera com he començat: parlant de
Déu, del Déu encarnat. Però l'Encarnació de Déu no s'esgota en l'Ascensió del
Crist, sinó que perdura en la Pentecosta que celebrarem ben aviat. Som
nosaltres, els membres de l’església els que hem de continuar aquesta
encarnació en la història. Nosaltres hem de ser testimonis d’aquesta gràcia
expressada en l’amor misericordiós de Déu a favor dels que pateixen i totes
aquelles persones que es troben abatudes en el camí de la vida.
En el nou camí de Jericó, que és
la nostra existència en el món, hem de saber actuar com a bons samaritans.
Només així donarem resposta convincent a la transcendental pregunta que Déu feu
a la humanitat a través de Cain : “¿on és
el teu germà?. La compassió i la misericòrdia expressen la fraternitat a la
qual aspirem i no volem renunciar. Gràcies a l’amor el proïsme els cristians
donem sentit a la vida i fem de l’estimació al germà el camí d’accés a Déu. Déu
pren el rostre dels marginats i es situa en la perifèria incòmode la societat allí
on les persones necessiten ser acollides i estimades. Sense amor Déu esdevé incomprensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada