Sectes i religions

En el darrer número de Le Monde des religions hi ha una interessant article d’Odon Vallet on es pregunta ¿quan una religió pot considerar-se una secta?. Aquest expert en història de les religions i antropologia religiosa considera que una religió és una secta que ha tingut èxit. La majoria de les sectes són efímeres, però altres han perdurat durant segles i mil·lennis i al final han assolit l'estatut de religió. El mateix cristianisme, en el seus orígens, era conegut com la secta dels natzarens. El petit grup inicial dels seguidors de Jesús foren considerats membres d’una secta formada heretges jueus separats del judaisme majoritari perquè negava que Crist fos un profeta i el Messies.

¿Què diferencia una secta d’una religió? Secta prové del llatí sequi que significa seguir a seguir a un líder carismàtic. Però, alguns filòlegs també veuen una possible relació amb secare, tall. Així el grup sectari talla amb la majoria. Mentre que religió prové del llatí relegere, recullir, influït amb pel terme relegare, relligar. La religió recull les creences i connecta els homes. Però també els divideix, igual que les sectes. Odon Vallet es pregunta si es pot establir avui una frontera entre secta i religió segons el nombre de seguidors. És poc probable. Hi ha exemples en dos sentits. Els bahá'ís són molt pocs, però són considerats una religió i no una secta, mentre que els Testimonis de Jehovà, amb milions d’adeptes, fins fa poc, 2006, no eren considerats una religió de notori arrelament en el nostre país.

Les sectes solen expandir-se des de dins de les religions. Molts experts consideren que moltes de les comunitats cristianes fonamentalistes no són res més que una secta atenent-se el sentit dels mots. Tots aquests grups tenen en comú el seu aïllament del tronc comú majoritari de la religió, l’adhesió incondicional a un líder carismàtic, manipulació doctrinal dels seguidors i altres formes de control. Sota una aparença religiosa els grups sectaris s’orienten al poder, als negocis i al domini doctrinal, així com, en alguns casos, al sexe. En tot cas, els líders d’aquests grups, empren el seu fort carisma per aïllar els membres de la secta dels seus vincles socials i familiars. Són sectes destructives de la personalitat i de la sociabilitat.