Els individus tendim a ser
egoistes, això afavoreix l’individualisme, la recerca de l’interès privat per
damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta tendència i afavorir la
unitat, l’acord, el treballar saber anar plegats per assolir els objectius
comuns. La unitat dóna força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir
avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà
desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en
contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen.” (Lc 11, 17.23)
Tot creient té una experiència
personal, íntima, amb Déu. Però aquesta no és comprensible al marge de l’amor a
les altres persones. La vivència de la transcendència neix de l’estimació al
proïsme. Mentre no veiem Déu, les altres persones les tenim properes i podem
viure com a pròpies les seves esperances. A Déu, ningú l’ha vist, però cada dia
veiem els nostres germans. “¿Quin és el
primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és
aquest: “Escolta Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el
pensament, amb totes les forces. El segon és “Estima els altres com a tu
mateix” (Mt 17, 28-31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada