La República

Portem una temporada llarga parlant de la República. Se’n parla però hi ha confusió i soroll entorn del terme, sobretot perquè es tracta d’un paraula amb molts sentits en l’actual context polític català. Semblava que era una institució política que s’ha proclamat en una tarda de divendres, el 27 d’octubre, tot i el poc entusiasme institucional mostrat per part dels qui ho havien fet. L’alegria dels ciutadans contrastava amargament amb la desaparició dels seus principals líders a les poques hores. Foren moments d’eufòria continguda i pocs dies després tot s’havia fet fonedís. Semblava que tot havia estat un somni. Han passat els mesos i, amb unes eleccions autonòmiques convocades sota l’acceptació del 155, la República ha pres un altre caire.

Ara la República és, per un sector de d’independentisme, un tangible existent i real, simplement anul·lat pel govern espanyol, i sostingut des de l’exili. S’ha creat una mística republicana, amb institucions adherides, persones que tenen funcions i tot un simbolisme associat a la legitimitat manllevada. Al mateix temps, per una part de la ciutadania la República és una nova realitat política aglutinadora de programes, que suma voluntats i mobilitza revindicacions. Sembla que tots els camins han de dur inevitablement a la República, quasi bé de forma immediata. També hi ha qui entén la República com una paraula talismà que cal adjectivar per qualsevol cosa i en qualsevol moment. Al final de tot plegat el mot republicà apareix en múltiples ocasions identificant conceptes diferents. Dóna la impressió que la societat catalana s’organitza entre republicans, unionistes i indiferents.

Personalment, m’interessa atendre una altra dimensió del concepte. Voldria parlar de la República com a concepte que remet a valors. D’aquesta manera podré respondre a una pregunta que sempre m’ha interessat: ¿República, per què? Darrera el terme hi ha una sèrie de valors que donen sentit a l’aspiració política. Si fóssim capaços de desaccelerar el debat polític i deixéssim la institucionalització de la República per una altra ocasió més favorable, pot ser podríem centrar els esforços en descobrir que volem dir quan diem República. Ara és un bon moment per aclarir-nos i convergir amb uns valors que donin sentit, més enllà dels lemes polítiques i els mots de marketing polític. Podria ser un bon moment per descobrir una sèrie de principis i valors per els quals val la pensa lluitar i invertir-hi tots els esforços que calgui. Pot ser, si col·lectivament som capaços de parlar de la República com una aspiració institucional situada en l’àmbit de les utopies possibles i com espai polític per fer possible un conjunt de valors, podrem interessar a més gent per la causa independentisme. La República hauria de ser una utopia mobilitzadora. Hem de lluitar per la República, no perquè sigui una institució que hem perdut i que volem recuperar, el 27 d’octubre fou un simple assaig general, sinó perquè els ideals republicans, identificats i decidits per la majoria de catalans, són atractius i entusiasmadors per fer una societat millor.