Glosses per la vida quotidiana

Hem de tenir esperança, fins i tot en els moments en que tot sembla negar-la. L’esperança s’alimenta en l’interior del cor a partir de les vivències fonamentades en un pacient treball espiritual. No hem de tenir por, hem de viure confiats en que no estem sols ni abandonats si cerquem sincerament la veritat. Qui cerca, troba. “Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles” (Rm 4,18)

En la vida, hi ha moments per a tot. Fins i tot per la desesperació. Moments foscos on l’esperança sembla fondre’s davant la duresa dels esdeveniments. És llavors quan s’eleva la pregària confiada cercant l’esperança perduda.

“No m’amagueu la vostra mirada

en aquesta hora de perill,

escolteu atentament,

no trigueu més a respondre

ara que us invoco”

(Salm 101)

Pot semblar una paradoxa, serem lliures si guanyem la llibertat. Efectivament. Hi ha moltes coses que ens empresonen, tant externament com internament. Hem de ser conscients d’aquesta situació i identificar tot allò que constreny l’esperit i la voluntat. Hem de renunciar-hi sabent que la recompensa és molt més superior. “Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8,31-32)