dimarts, 13 de març del 2018

La raó de la meva esperança VI. Els humans som religiosos


Espero que la societat modifiqui la seva comprensió i valoració del fet religiós. No entenc que la societat pugui ser indiferent al fenomen religiós, ni comprenc el nihilisme d’alguns governants davant del fet religiós. La dimensió religiosa és substancial a la condició humana i és bàsica per comprendre la historia i la realitat dels pobles. Tampoc m’agrada el laïcisme excloent imperant en alguns medis de comunicació o en algunes forces polítiques, com tampoc el desinterès d’altres. Exigeixo que se’m respecti com a creient, que respectin els valors específics que la tradició cristiana proposa com a concreció de la dignitat humana. Les religions aporten principis, valors i virtuts que entren en diàleg amb la cultura contemporània i ens ajuden a humanitzar la societat.

Una societat madura ha de saber integrar les aportacions de les religions al patrimoni comú de la convivència. La societat és culturalment plural i religiosament diversa. Això representa una oportunitat per desenvolupar un sistema de valors i principis compartits per ordenar la convivència. Es tracta de situar tots aquests valors davant de la nostra mirada, la mirada de tots, i saber trobar aquells que ens defineixen com una societat madura, civilitzada i humanitzada. Això comporta renunciar a part de la nostre veritat per construir la veritat que és acceptada per tots. Li podrem posar adjectius a aquesta veritat, però en tot cas ha de ser el resultat d’un consens i una decisió compartida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada