Hi ha un dita que ve a dir: tal
faràs, tal trobaràs. És ben cert. Si no estimem, difícilment serem estimats;
sinó donem és probable que rebrem poc i sinó perdonem costarà que se’ns
perdoni. Lamentablement en les nostres relacions hem tingut desenganys: hem
estimat, hem donat i hem perdonat, i no sempre hem tingut una resposta agraïda.
Però la pau interior és estar convençut que hem fet allò que havíem de fer. “Sigueu compassius, com ho és el vostre Pare.
No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà.
Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà.” (Llc 6, 36-38)
Hem de ser coherents. El que fem
ha de ser coherent amb el que pensem i també amb el que diem. No hem d’actuar
pensant amb el que diran o fer allò que sabem que agradarà. Els nostres actes
han d’estar en pau amb la nostra consciència. Aquesta hauria de ser la
honestedat que hem de transmetre i donar exemple. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i
els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb
el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent” (Mt 23,3-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada