Montserrat és també la història dels homes solitaris. El seu passat és evocador. Les ermites han estat petits monestirs individuals oberts a l'auxili espiritual. Els solitaris o ermitans estaven oberts als visitants que cercaven la seva saviesa i s’encomanaven a la seva pregaria. Avui, segles desprès, les ermites poden ser evocades com a referent d'uns valors que tenen encara sentit. La muntanya de Montserrat acollí, fins a la meitat del segle XIX, sis-cents anys de vida eremítica continuada. Avui, a excepció de dues ermites situades en l’àmbit de clausura del monestir, només queden una runes i uns camps de lliris que recorden el passat dels petits ermitoris.
La permanència del significat d'aquests valors exemplificats per la vida eremítica ha animat al Patronat de la Muntanya de Montserrat d’emprendre la restauració de les ermites del massís de Montserrat. Es un projecte ambiciós orientat a mostrar el paisatge de les ermites i proposar als seus visitants els valors que motivaren l’opció radical dels ermitans. Cada ermita tindrà un tractament arquitectònic i urbanístic propi per tal de fer-la evident als seus visitants. No es tracta de reconstruir uns edificis que no sabem massa com eren, sinó oferir un paisatge per suggerir algunes de les sensacions i vivències que tingueren els solitaris de Montserrat. Per això, a més de consolidar les restes de les estructures de les ermites i recuperar els camins que seguien els antics ermitans, s'explicaran els valors buscats per aquests homes de vida solitària. Desprès, cada visitant del conjunt eremític construirà, a partir d’aquesta proposta, el seu itinerari personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada