Els cristians, i l’Església en
general, hem de recuperar amb més intensitat el profetisme. Tal com digué en
Josep Miquel Bausset, monjo de santa Maria de Montserrat, “la Quaresma ens convida a la conversió, a esmenar els errors comesos i
a denunciar els qui trepitgen els més dèbils, els qui han convertit la política
o l’economia en un mercat d’interessos, en una cova de lladres”. L’Església
ha de ser veu profètica denunciant qualsevol forma de deshumanització o atac a
la dignitat humana. Els cristians hem de ser la veu dels desesperats, dels que
no tenen veu o el seu rostre està desfigurat per la indignitat. “Us dic amb tot veritat, no hi ha cap profeta
que sigui ben rebut al seu país natal” (Lc 4, 24)
¿Quants cops hem de perdonar? Els
que faci falta fins acollir l’altra en el nostre cor. Perdonem perquè compadim,
perquè considerem l’altra persona com un germà nostre que mereix ser acceptat
per la nostra misericòrdia. Hi ha moments és difícil perdonar, però fer-ho és
un important exercici d’humanització. “Senyor,
¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fe? ¿Set
vegades?. Jesús li respon. No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.” (Mt 18,21-22)
Durant el temps de Quaresma podem
dedicar una part del nostre temps a llegir autores que ens ajuden a créixer
interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem sustentar
l’esperit. Calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i
són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63,68)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada