El ressentiment polític

La política no pot ser per ressentits. Feta l’afirmació, en proposo una altra, en política hi ha molts, masses ressentits. En tots els bàndols trobo persones que diuen coses que només es poden entendre des d’un profund ressentiment. La mateixa afirmació, que ha aixecat molta polseguera, de la portaveu de Catalunya en Comú parlant dels xalets a la Cerdanya per referir-se, en to despectiu, als negociadors que estan intentant fer un pacte per la investidura. Recordo que la seva frase fou "Davant d'aquesta crisi, esperem que alguns no estiguin pensant en anar-se'n de vacances de Setmana Santa o al seu xalet a la Cerdanya".

No estaria de més que aquesta persona, mirés primer entre els afiliats i votants al seu partit quants tenen xalets a la Cerdanya. Puc assegurar-li que en conec uns quants. No passa res. Si amb aquesta afirmació volia desqualificar als seus adversaris polítics, s’ha equivocat de ple. Ella sí que s’ha desqualificat fent servir aquesta expressió. Ni el to ni el context justificaven dir això, sobretot perquè aquestes formacions que negocien la investidura tenen quatre persones a la presó i cinc més a l’exili. Mentre la situació sigui aquesta, val més ser més respectuós.  Si tant li preocupa sortir d’aquest atzucac que la seva formació política presti el seus vots per escollir President i fer govern.