L’islam, ¿religió d’origen cristià?

El títol no pretén ser cap provocació, ni menysprear una religió que em mereix els meus respectes i consideracions. Però, és una pregunta que em faig després de llegir bastantes obres sobre la deriva de les sectes judeocristianes més enllà del segle IV  a l’Orient Mig. Per més que modernament es digui que l’Alcorà està ple de referents evocadors del cristianisme i del judaisme, no tenim masses notícies com era l’islam imaginat per Muhammad després de les seves revelacions. El llibre sagrat musulmà que ara coneixem, mostra la revelació del islam adaptació a diferents contextos polítics, religiosos i culturals. S’intueix que, en alguns aspectes, la revelació inicial rebuda per Muhammad difereix del que es diu d’ella en l’Alcorà o en els reculls de la tradició. L’islam, com totes les religions, unes més que altres, han sofert un procés de recomposició del seus continguts fundacionals per obra humana més que divina.

¿Què hi havia de cristià en la revelació original de Muhammad? Alguns experts, intentant refer el que podria ser aquesta revelació primigènia, proposen que la presència d’alguns elements cristians és notable en alguns aspectes doctrinals. No es tractava del cristianisme que havia resultat guanyador en les diputes entre les diferents corrents judeocristianes i els cristians seguidor del programa religiós de sant Pau, sinó de la influència que algunes de les corrents cristianes marginals podien haver exercit en les primeres experiències religioses de Muhammad. Fins i tot, els més agosarats han arribat a afirmar, després d’estudis ben fonamentats, que el cristianisme primitiu, el menys transformat pel pensament grec ha continuat a través de l’islam. Una afirmació que, ben segur, trenca estereotips i remou prejudicis.