Barbes i candores

Els coneixedors de la realitat de les mesquites-oratoris catalans senyalen que amb la crisis econòmica aquests espais de culte estan més plens i han augmentat les longituts de les barbes i els vestit tipus candora, la vestimenta que identifica els musulmans de l’orient mig i que s’associa a un rigor més extrem. La visibilitat de l’Islam s’ha radicalitzat. La crisi econòmica ha incrementar l’atur entre els catalans musulmans d’origen àrab. El temps desocupat és ocupat per assistència a les mesquites-oratoris buscant un espai d’acolliment i consol. Per això, aquest sobtat increment de feligresos en aquests espais de culte. Això ha estat perfectament interpretat pels partidaris de la radicalitat islàmica. La seva presència és habitual en aquests llocs on procuren vincular les penes i desgràcies econòmiques dels musulmans amb la secularització occidental. Per ells, tots els mals de les nostres societats provenen de l’absència de Déu.

Aprofitant la turbulència del moment, es vol desplaçar el discurs benèvol i dòcil dels predicadors habituals per les veus discrepants i radicals que pretenen agitar les consciències contra tot allò que és occidental perquè és impur religiosament. Es vol substituir la fe tranquil·la professada per la majoria de catalans musulmans per una rancúnia fonamentada en principis religiosos. L’objectiu és afavorir l’aïllament de la comunitat musulmana per no contaminar-se d’una societat considerada impura i dominada per forces malignes. Cal actuar ràpidament per capgirar aquesta situació i generar un discurs que no trenqui la cohesió. De nou, la política d’afers religiosos esdevé fonamental per garantir la cohesió present, però sobretot futura, de la societat catalana. Ara, més que mai, cal fer política sobre el fet religiós.