¿Religió i espiritualitat, són dos mots complementaris o sinònims? ¿un
porta a l’altre, o es poden viure per separat?. El primer és el resultat d’una
fe, l’altre també es pot deduir de la fe però també pot ser una vivència sense
fe. En cada itinerari personal es dóna una combinació particular d’aquest dos
elements. Personalment, he intentat experimentar la fe al costat d’una vida
espiritual. Però també he trobat creients que no tenen, o així ho sembla, una
vida interior que alimenta una experiència espiritual. De la mateixa manera,
però en un camí invers, m’he trobat persones profundament espirituals sense cap
referència religiosa o, si més no, identificable a una religió tradicional.
Els experts en el fet religiós senyalen que cada cop és més evident l’existència
de corrents espirituals totalment al marge de referents religiosos. De tal
manera que, en el camí cap a l’interior humà, els individus estableixen el seu
propi itinerari cercant allò que més els ajuda a trobar-lo. En uns casos, els
referents religiosos tradicionals són presents, però en altres casos apareix
una vida espiritual al marge d’un rerefons religiós. El que és cert és que és
més evident que cada persona cercar la seva pròpia vida espiritual que, en uns
casos, es identificable amb una experiència religiosa i en altres no. En aquest
cas és aplicable la resposta del Dalai Lama a la pregunta “¿Quina és la millor vida espiritual? i respongué ¿la que et vagi millor?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada