Tot moment té la seva
construcció cultural i tota cultura és la suma d'aquests moments. El present
recull les aportacions del passat, però en ell s’edifica el patrimoni cultural
del futur. Si el passat era culturalment poc divers, la percepció del present
cultural es percep com uniforme. Però quan el present és plural s’incrementa la
construcció d'un patrimoni cultural ric en matisos. Aquest camí és pot fer de
dues maneres.
Una d'elles és per
juxtaposició. Es quan més que defensar una cultura preval el multiculturalisme
a partir d'un procés similar a la construcció d'un patchwork. Sota la percepció duna cultura comuna existeix una amalgama de realitats culturals incomunicades
sense entendre’s. Aquest model basat en la coexistència no només no ha servit,
sinó que ha estat la causa de molts problemes. Una altra alternativa és apostar
per la convivència a partir de la interacció i la progressiva integració en un projecte
comú. Llavors sí que emergeix una cultura compartida basada en la trobada i el
diàleg de models culturals que no només volen coexistir, sinó conviure i
enriquir-se.
Catalunya, terra
acollidora de persones provinents d'altres referents culturals, ha d’apostar decididament
pel diàleg interculural. Cal fomentar la trobada dels diferents referents culturals
aportats pels catalans, sigui qui sigui el seu origen. El camí és l’adaptació mútua
a la nova situació, tot reconeixent que aquest procés de diàleg es fa en el
marc d'una cultura de referència que té una clara tradició i uns vincles amb el
patrimoni del passat. Per això, la governança comporta incorporar el diàleg
intercultural en l’agenda pública. Gràcies a ell, ben segur, s’enfortirà la
convivència entre els catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada