Absència de Déu

Déu s'adreça als cansats i els hi dóna la llum. El cant del servent, Is 50,4-9a, el profeta parla de "sostenir els cansats". Aquesta voluntat de Déu d'estar al costat dels cansats contrasta en la seva aparent absència en alguns moments crucials. Déu està present i absent a la vegada. Hi ha moments que la seva absència és evident. El servent diu "he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrencaven la barba", són moments de sofriment. Allí Déu no hi sembla ser-hi, com tampoc sembla present en els moments intensos de dolor de la humanitat. Però el servent és confiat: "el Senyor m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara".

Aquest experiència de presència dins de la seva absència és un misteri que pel servent és motiu d'esperança.  El salm 68 insisteix en la mateixa línia: "Per vós he d'aguantar els escarnis" o "no hi ha bàlsam capaç d'amorosir les ferides incurables del meu cor. He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que em consoli" i malgrat tot el salmista acaba lloant el nom del Senyor: "El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius". Del dolor a l'esperança. De la seva absència al convenciment de la seva presència i de la seva vinguda salvadora. Però, no sempre està clar aquest misteri. I sovint, les persones increpem a Déu la seva absència sense adonar-nos que en nosaltres es troba la insinuació del camí de la presència.