He vist en la premsa una foto entranyable: Tito Vilanova i Erica Abidal
abraçats. Festejaven el retorn del primer als entrenaments. La imatge és bona
perquè permet fer-ne pedagogia. Ara que toca viure temps líquids, és reconfortant
veure mostres de franquesa i d’amistat. Però, sobre tot, al darrera d’aquests
homes hi ha unes vivències que són exemplars. Tots dos han patit i s’han
esforçat, i s’esforcen encara, per combatre l’infortuni. La vida de l’Erica
Abidal s’ha salvat gràcies a la solidaritat extrema del seu cossí. Ell fou el
donant d’un tros de fetge que li ha salvat la vida. Ara estic vivint una
història similar i resulta elogiós veure el despreniment màxim que algunes
persones tenen per salvar la vida d’altres.
La liquidació dels valors sòlids no ha de comportar la seva eliminació. Cal
combatre les hores baixes dels valors que han definit tota una civilització. La
millor manera de fer-ho es vivint i exemplificant els nous valors que són
vells, perquè formen part de la pròpia identitat de la humanitat. Ens cal
reaprendre els valors sòlids que aporten calidesa a l’existència. Aquests
valors s’aprenen a partir de persones que esdevenen models. Abans l’hauríem dit
models de santedat, pot ser la seva condició de sants està en que ens recorden
que els valors de sempre són vius i possibles. Només cal identificar-los i
viure’ls. Amb el convenciment, com diu Pau als Romans, que “el Regne de Déu no consisteix pas en tal
menjar o tal beguda, sinó en la justícia, la pau i l'alegria que vénen de
l'Esperit Sant". I que com molt bé a dit un amic, aquestes paraules ens
expliquen que el cel es comença a construir a la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada