dijous, 3 de gener del 2013

Tito i Abidal



He vist en la premsa una foto entranyable: Tito Vilanova i Erica Abidal abraçats. Festejaven el retorn del primer als entrenaments. La imatge és bona perquè permet fer-ne pedagogia. Ara que toca viure temps líquids, és reconfortant veure mostres de franquesa i d’amistat. Però, sobre tot, al darrera d’aquests homes hi ha unes vivències que són exemplars. Tots dos han patit i s’han esforçat, i s’esforcen encara, per combatre l’infortuni. La vida de l’Erica Abidal s’ha salvat gràcies a la solidaritat extrema del seu cossí. Ell fou el donant d’un tros de fetge que li ha salvat la vida. Ara estic vivint una història similar i resulta elogiós veure el despreniment màxim que algunes persones tenen per salvar la vida d’altres.

La liquidació dels valors sòlids no ha de comportar la seva eliminació. Cal combatre les hores baixes dels valors que han definit tota una civilització. La millor manera de fer-ho es vivint i exemplificant els nous valors que són vells, perquè formen part de la pròpia identitat de la humanitat. Ens cal reaprendre els valors sòlids que aporten calidesa a l’existència. Aquests valors s’aprenen a partir de persones que esdevenen models. Abans l’hauríem dit models de santedat, pot ser la seva condició de sants està en que ens recorden que els valors de sempre són vius i possibles. Només cal identificar-los i viure’ls. Amb el convenciment, com diu Pau als Romans, que “el Regne de Déu no consisteix pas en tal menjar o tal beguda, sinó en la justícia, la pau i l'alegria que vénen de l'Esperit Sant". I que com molt bé a dit un amic, aquestes paraules ens expliquen que el cel es comença a construir a la terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada