“No enduriu els vostres cors”, aquest és un fragment del salm 95. Aquesta
petició s’adiu el que molts cops he tingut ocasió de comprovar. Algunes
persones tenen el cor endurit i són
impassibles al sofriment de les altres. En aquest salm es diu que la duresa de
cor porta a ser “un poble esgarriat”.
Esgarriar és perdre el camí. La impassibilitat es genera per la duresa de cor i
anul·la la tendresa.
La temptació és endurir
el cor davant de moltes situacions d’injustícia que de forma continuada
reclamen misericòrdia. És humà endurir-nos per sobreviure, com a defensa d’un
sofriment massiu i intens, però la compassió ha de ser més forta que la
indiferència davant del patiment. Les noves temptacions poden ser fugides cap a
evasions que ens faci indiferents davant el dolor de moltes persones. Junt amb
la petició el salmista recorda que cal no perdre el camí per no endurir el cor:
“és un poble de cor esgarriat, que
desconeix els meus camins. Per això, indignat, vaig jurar” . Tant de bo no
endurim els nostres cors.
Totalment d´acord i el pitjor és que quan es té el cor endurit costa reconèixer la tendresa encara que la tinguis al costat i llavors et tornes insensible al patiment dels altres.
ResponElimina