Fa pocs dies vaig entrevistar-me
amb una persona d’una entitat que venia a explorar la possibilitat de continuar
rebent una subvenció. L’explicació de les seves activitats i projectes de futur
em permeté fer-me la idea de que es tractava d’un grup d’artistes de diverses
disciplines amb una important presència en el món de les arts visuals. A més, es
tractava d’una entitat amb uns quants anys d’activitat i ben relacionada amb el
seu entorn social i que mereixia tota la consideració de l’ajuntament del
municipi on estava arrelada. A primera vista, tot semblava indicar que s’havia
d’atendre la seva petició.
Mirant el dossier que
presentaren vaig adonar-me que en l’apartat del pressupost constava que nomes
podien finançar amb recursos propis un terç dels seus costos d’estructura i de
les seves activitats. La resta era finançament públic a través de convenis i
subvencions. Al preguntar el perquè d’aquesta situació, la resposta fou de que
des de sempre s’havien mogut en aquest quadre econòmic.
Aquest fet, que pot semblar
anecdòtic, no ho és. Tinc la sensació de que hi ha un gruix important d’entitats
que si es retiressin les aportacions públiques haurien de tancar. Si això és
així ¿quin sentit té mantenir amb diners públics unes iniciatives que no arriben
a captar l’atenció social i obtenir els recursos suficients per subsistir? ¿les
ajudes públiques han de ser eternes o han de servir per donar un impuls inicial
per garantir els primers moments, les primeres oportunitats? ¿quan han de
mantenir-se estables els ajuts públics?. Existeixen entitats captives de les
subvencions que la seva existència detrauen recursos que permetrien destinar-los
a donar noves oportunitats a altres entitats. En un societat on la iniciativa dels
emprenedors permet aportar nous projectes no té sentit l’existència d’algunes
subvencions captives. Per això, seria bo revisar els criteris que es fan servir
per canalitzar alguns ajuts públics a la creació artística per tal d’afavorir
realment la innovació o la funció social d’algunes iniciatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada