Elogi de la diferencia

Tothom té el dret a ser diferent. Res no ens iguala tant com al dret a la diferència. Per això tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per arribar a ser diferent com a resultat d’una lliure elecció. La igualtat no significa uniformitat, sinó respecte a la diversitat. Les polítiques d’igualtat han de ser diferents a les polítiques igualitaristes. Les primeres respecten la diferència i la llibertat, les segones fomenten la uniformitat. Avui no és socialment acceptable la uniformitat. Cal respectar la diversitat basada en la diferencia. La globalització ha contribuït notablement a incrementar la diversitat, però també té el risc de fomentar l’estandarització de patrons culturals que eliminen les singularitats.

¿Què es pot fer per defensar la diferència?. Des de la política cal respectar i educar per la diversitat, de la mateixa manera que es garanteix la igualtat d’oportunitats per ser diferents. És un política d’equilibris per evitar la uniformitat. L’acció de govern cal preservar les particularitats que diferencien i faciliten la convivència des de la diversitat. La justícia social ha de ser equitativa, més que reguladora de la homogeneïtat. Això vol dir saber tractar diferent els que són diferents, però fer-ho amb justícia. Aquesta neix de la voluntat de que el respecte a la diferència no sigui una font d’injustícia.

Cal fugir de les falses igualtats que eliminen tota diferencia. Diversitat i diferencia no són paraules antinòmiques de la igualtat. El contrari a la igualtat és la desigualtat. Per això les preocupacions de tot bon governant han de ser combatre les desigualtats que impedeixen ser diferents.