M’ha impressionat el següent
fragment del cant del Servent "Jo
estava pensant «M'he cansat en va, he consumit les meves forces per no res».De
fet el Senyor sostenia la meva causa, el meu Déu em guardava la
recompensa" (Is 49,1-6). Quants cops no he sentit la mateixa sensació
i he trobat la confiança de Déu. Quants sacrificis, quant compromís prenyat de
renúncies, quants cops no he pensat que faig les coses en va. Però tard o d’hora
apareix la confiança de Déu. Misteriosament Ell es fa present. Llavors és quan
l’experimento. Visc la seva presència i surten les forces que ajuden a seguir
la recerca de la veritat.
Novament apareixerà el pecat, de
nou la meva ànima es torbarà i, un altre cop, Déu amor serà misericordiós i tornarà
a obrir-me les aigües del mar Roig. El camí de la Pasqua és permanent. Tota la
nostra vida és un itinerari pasqual. Tenim motius per sentir-nos cansats,
desesperançats. Déu i el seu amor semblen jugar a l’amagatall. Es difícil
trobar-lo en mig d’un món estrany al seu amor. ¿On és el teu Déu?. Però tinc
confiança en la seva nova vinguda, car quan tot sembla defallir, quan crec
haver consumit les meves forces Déu torna a fer-se present en la meva història.
Un fet, un amic, una pregària, un gest, un esdeveniment social, quelcom de misteriós
torna a fer present l’amor de Déu operant en la meva història. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada