L’Església, com institució on
ens trobem els creients, és l’espai privilegiat on recuperar i viure el record
de llibertat expressat per Jesús. La
seva llibertat és una actitud al servei de la justícia als pobres i desfavorits
del món. A l’Església es commemora l’amor a la llibertat per damunt de tota
llei. L’espai eclesial és el record de la força de l’estimar al proïsme com a
gran manament enfront l’acompliment acrític dels principis normatius. En l’Església
els creients celebrem l’amor de Déu a través de l’entrega del seu Fill que, per
amor, ens ensenyà el sentit extens de la força d’estimar.
No hi ha res més gran que
estimar. Els camins de l’amor són diversos, les mediacions humanes per
construir la societat justa són plurals i autònomes de la fe. Però hem de saber
que cap d’aquests camins poden viures
com un absolut, sinó com un instrument al servei de la construcció del Regne de
Déu, regne d’amor ple. Els camins humans són efímers o limitats davant la
immensitat de l’amor de Déu encarnat en Jesús. Res pot ser superior a la
donació màxima d’aquest amor, ni cap obra humana té l’absolut que ens permeti
prescindir de Déu. El gran pecat d ela humanitat és la idolatria, el voler
substituir Déu per algunes de les nostres obres que, per més perfectes que
semblin, sempre estan sobrepassades per la gratuïtat de l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada