La Teodicea és una
disciplina filosòfica-teològica que preten de conciliar l'existència de Déu amb
la presència de mal en el món. L’objectiu
de la teodicea és justificar el mal, donant-li un sentit i fent-ho necessari, i
procura exculpar a Déu i demostrar que, aquest món. Però la Teodicea resulta, a
voltes incòmode. Costa explicar el dolor i el sofriment de la humanitat i
alhora confessar l'acció benigna d'un Déu salvador. Però, hom també pot
preguntar-se, encara que sigui com a exercici intel·lectual, que greu seria aquest dolor, que dur seria aquest
sofriment, sense la presència de Déu.
La nostra
desesperança davant del mal neix per voler viure en un mateix instant la mort
en creu i la resurrecció, sense comprendre que tant una com l'altre són un
itinerari. La pasqua esdevé en itinerari gràcies al qual el dolor i els
sofriment esdevenen font de vida si serveixen per convertir la meva vida. Déu
es va present en aquests actes de conversió constants que m'empeny totes les
morts en creu existents en la història de la humanitat. És la petita pasqua que
ajuda a preparar la gran pasqua pels que estan clavats en l'arbre de la creu.
Aquesta confiança és
la que fa dir el salmista "El Senyor
estima els qui detesten el mal, guarda la vida dels fidels, els deslliure de
les mans dels injustos. Apunta per als justos la llum i l'alegria per als
rectes de cor" (Ps 96). Gràcies aquesta confiança la contemplació del
dolor en l'arbre de la creu del món fa esclatar un sentiment de compassió
gràcies al qual el Déu absent esdevé presència salvadora i alegria d'esperança.
Llavors aquesta justificació filosòfica de Déu que busca la Teodicea esdevé
experiència humana i l’amor del Salvador esdevé comprensible perquè se’l
descobreix al costat dels que estan sofrint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada